L’ús del català

0
159

En moltes ocasions, veiem cartells o escrits de publicitat utilitzant només el castellà. En d’altres, hi figura el primer text en castellà i el següent paràgraf, en català. Per què hi ha aquesta poca estima vers la llengua pròpia?

Per posar un exemple. Amb motiu de la pandèmia que estem patint provocada pel virus covid-19, l’ajuntament de l’Hospitalet ha editat, amb molt bon criteri i vetllant per la salut dels ciutadans, uns cartells adreçats als vianants en els quals es recomana unes normes de comportament per tal de poder evitar possibles contagis: caminar per la dreta, l’ús de mascareta, distància aconsellada…

Malgrat això, pel que fa a l’idioma voldria manifestar la meva disconformitat, atès que hi trobo una clara discriminació. Primer de tot, llegim un títol amb lletres de gran tamany només en castellà. Segueixen dues columnes. La primera, a l’esquerra, i per tant de primera lectura, el text en castellà. A la columna de la dreta, amb una estampació més fluixa; en català. 

La meva reflexió és la següent. Si el primer text és en castellà, es llegeix, ja veiem la informació que es vol donar i no cal rellegir la mateixa notificació. O no es fa l’esforç de fer-ho. De fet, no cal. Però si el que volem és facilitar la comprensió del català, s’hauria de fer a la inversa.

A tall de recordatori:

Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol 2006

Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya…”.

2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol…”.

LLei 7/1983, de 18 d’abril, de Normalització Lingüística a Catalunya.

La normalització, un dret i un deure.

«El restabliment del català en el lloc que li correspon com a llengua propia de Catalunya és un dret i un deure irrenunciables del poble català, que han d’ésser respectats i protegits…”.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here