Cal dir? Sempre. Malgrat tot

0
184

Una secció de Carme Rimbau Cabrera per ajudar-nos a parlar millor el català.

Portem més de dos mesos des que va començar aquest malson; el covid-19. Han estat, i encara són, massa dies d`aïllament. No hi estem acostumats i dubto que es pugui seguir amb aquesta “anormalitat”.

De fet, són moltes les persones que sembla no afectar-los aquesta pandèmia, que no els passarà res i que no cal obeir els consells que, dia rere dia, des dels professionals del Departament de Salut i des dels representants del nostre Govern, ens estan recomanant de fer.

El problema és que aquesta irresponsabilitat d’uns quants, potser de molts, pot repercutir negativament a tots. D’aquí a poc temps.

Amb motiu d’aquest confinament he tingut ocasió d’escoltar, amb més assiduïtat, converses radiofòniques o per mitjà audiovisual. I què vull dir amb això? Doncs que em sap molt de greu sentir barbarismes dits per alguns professionals i/o per diferents contertulians.

Puc trepitjar la línia de ser pesada, ho reconec, però són incorreccions que no costaria gaire de rectificar.

Alguns exemples:

-Tinc que tenir;  cal dir   He de tenir  Cal recordar que tenir vol dir propietat. Tinc que tenir és una incorrecta duplicitat del verb.

-Tinc que anar; cal dir  He d’anar-hi o bé Hi he d’anar. I tants d’altres exemples amb l’auxiliar haver i el verb tenir.        

-Recolzar, recolzament; Posar (alguna cosa) de manera que recolzi o descansi sobre un suport. Cal dir  Donar suport o bé Rebre suport d’algú, d’algun fet o d’alguna acció.

-Arrel;  Traducció literal del castellà “a raíz de”. Cal dir  Arran.

Un altre tema:

Aquests llargs dies de física solitud, rebem molts missatges per telèfon mòbil. Cal entendre que és una manera de mantenir contacte amb els amics, amb la família… És d’agrair.

Però els que ja vénen reenviats amb dibuixos, frases, versos, etc., em pregunto: per què estan escrits amb faltes d’ortografia? Tan malament està el català? S’accepta la bona voluntat dels que ho fan. Sí, sí, i tant!
Però no seria gaire esforç consultar el diccionari o un llibre de gramàtica catalana.

Estic convençuda que cal una reflexió sobre l’ús i la correcció de la nostra llengua. És la nostra cultura i no l’hem de deixar perdre.

No puc deixar de dir, encara que no sigui el meu tema, que penso molt amb l’espai que estan recuperant alguns animals. Però em fa patir el pensar què serà d’ells quan “l’home” torni a la invasió d’una extensió territorial que creu seva, i que no està gens ben compartida.

Per cert, i segons es diu, res tornarà a ser com abans.

Imatge: Freepik-Jcomp

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here