2020: un primer de maig reivindicatiu, però diferent

1
330

Joan Ramón Barrachina és secretari territorial de la UGT de L’Hospitalet

Tots els primers de maig, més enllà de l’inici històric amb els fets ocorreguts a Chicago el maig de 1886 exigint una jornada laboral de vuit hores, fem un record i homenatge al moviment obrer mundial.  Aquesta jornada ha esdevingut, amb el temps, una jornada de lluita, de reivindicació, de la unitat (crec que necessària) de la classe treballadora de participació i de visualització als carrers arreu del món amb manifestacions, actes, discursos i  mobilitzacions; aquest any 2020 serà ben diferent.

Serà una jornada tant o més potent que les darreres vegades, però mitjançant altres vies, altres instruments de comunicació, altres opcions tècniques i digitals que tenim a l’abast en l’actualitat. Des de manifestacions virtuals, a concerts en línia, lectura de manifestos en streaming i moltes altres opcions.

Ara bé, potser aprofitant que serà un primer de maig molt casolà a causa del confinament fòra bo que també busquéssim aquest espai reivindicatiu i de revolta en la nostra pròpia introspecció. És un bon moment per repensar-nos tots plegats, per veure i entendre que hi ha coses a la vida que són quelcom prioritàries, que són essencials.

La salut, el treball i la justícia social (que és el lema d’enguany a les organitzacions sindicals majoritàries, com ara la UGT que és la meva) són tres branques o tres espais personals i individuals però alhora, comunitaris o socials i que ens afecten a tots i a totes.

En aquesta reflexió interna que proposo en aquest escrit, vull dir que hem de fer-nos conscients que a voltes no pensem en el més important que tenim i que malbaratem o descuidem.

Aquests dies veiem com la salut, fonamental per la vida, ha patit i està patint (a tots els nivells) les retallades, la manca d’inversió pública en detriment d’altres opcions i de polítiques molt més mercantilistes que no ens retornen cap benefici a la classe treballadora com a motor social. Tanmateix en el cas del treball només cal recordar les reformes laborals de 2010 i 2012 encara sense derogar, amb la crisi que va acompanyar-les, i que va provocar una desigualtat humana brutal i una manca de justícia social insuportable.

És per això que avui, des de casa, animo al fet que ens reivindiquem també nosaltres com a generadors de canvi, que prioritzem allò que realment val la pena i que és imprescindible per a poder viure, allò que ens fa ser persones i conviure en pau amb nosaltres i amb els altres sense perdre mai l’esperit de lluita i de rebuig a les injustícies i als models que ens sotmeten com a grup i societat i coarten les nostres llibertats i la democràcia.

Visca el primer de maig, visca la classe treballadora!

1 Comentario

  1. Faig aquest comentari, sense ànim d’ofendre a ningú, només reflexionar què queda d’el moviment sindical.
    El seu comentari és normal pel que representa. Però també l’opinió dels ciutadans en què constaten que els sindicats han perdut confiança en la seva força per la seva feble protesta als seus principis dels 60 quan el món laboral us seguía.Posiblemente vostra feble o … actitud, per no posar un altre nom , amb els greus problemes de la nostra societat laboral. Sou vosaltres els primers que heu de denunciar al Parlament, en ajuntaments, a la Patronal, els partits polítics, etc., on de veritat s’hauria denunciar aquests fets, per provocar una vaga general com antany que el món laboral la segueixi. Però, és clar no hi ha aquesta força. ¿I per què no existeix aquesta força actual? Possiblement la vostra debilitat amb els governs a l’acceptar la maniobra d’ells, molt intel·ligent, de dedicar una partida dels presuestos de l’estat als sindicats per ¿ajudar-los? a sobreviure perquè la feble afiliació sindical no aguantava les despeses que comportava la seva estructura. Aquesta hàbil maniobra us va lligar, per sempre. No vau saber dir NO perquè possiblement reconèixer que sense aquesta ajuda econòmica no teníeu futur, oblidant que amb ella el món laboral deixaria de seguir-vos. Aquest comentari, per descomptat, no agradarà. I podeu pensar que sóc un il·luminat. Vaig començar a treballar amb 12 anys i em vaig jubilar amb 67. Per favor analitzar tot l’escrit i debatre-ho, potser trobeu un altre camí, que n’hi ha.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here