Cal dir? Avui, no

0
72

Una secció de Carme Rimbau Cabrera per ajudar-nos a parlar millor el català.

Tenim un virus detectat amb el nom de coronavirus, el qual, malauradament, ha esdevingut una pandèmia. Això m’ha fet pensar que podia semblar una frivolitat per part meva si fes l’habitual escrit sobre millorar la nostra parla, o sigui, el català. Per altra banda, però, em sabia greu faltar al meu compromís. Per tant avui, si m’ho permeteu, faré només algun comentari sobre el problema que ens angoixa.

Són diverses les situacions de cada persona, i a cada una li afecta aquest virus de manera diferent. No dic res de nou. Són molts els treballadors i treballadores dels serveis públics que han hagut de mantenir-se ferms al davant del seu treball. Molts d’ells amb resultat de contagi i, en general, amb horaris interminables. Tot plegat, un esforç que ens torna a fer evident la gran professionalitat i la solidaritat que sempre es fa present, quan cal, a la nostra societat.

El que em causa més tristesa és la quantitat de defuncions. I el fet dramàtic que els familiars no han pogut, no poden, acomiadar-se dels seus sers estimats. Ni tan sols fer-los una estona de darrera companyia.

Alguns mitjans de comunicació, notícies de diverses procedències, whatsaps sense credibilitat, han creat un descontrol propi d’una gran falta de coordinació. El Govern de l’Estat amb unes rodes de premsa indefinides demanant la unitat d’Espanya. Pregunto: què té a veure aquesta suposada unitat, amb la pandèmia que estem patint? A més, les diferents autonomies no se senten representades, o bé tenen diferent opinió de la situació i de com anar resolent el greu problema a cada comunitat. Falta de coordinació que pot tornar a fer-se evident el dia que els ciutadans ja puguin/puguem sortir al carrer.  Qui podrà sortir? Com? Amb quines mesures de protecció? Realment el perill de contagi haurà passat?

Un fet positiu és el saber valorar els missatges dels amics, de la família. Ens preguntem uns als  altres un senzill: esteu be? Algunes trucades. Trobar a faltar les trobades habituals que aquest confinament no ens permet tenir.

Quan acabi aquest malson, ens estimarem una mica més? Segur que sí.

Imatge: Freepik.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here