La platja (i el camp) de L’Hospitalet

0
397

Manuel Domínguez és historiador i professor de Secundària, president del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i autor del bloc Local – Mundial

El discurs anual de l’alcaldessa ens ha deixat un titular que ha cridat molt l’atenció: l’Hospitalet reclamarà la platja, “encara que sigui una franja”, que va perdre ara fa 100 anys. En aquesta reclamació hi ha una certa dosi de … deixem-ho en incorrecció i oportunisme; m’explico.

Efectivament, el maig del 1920 Barcelona es va annexionar una mica més de 900 ha. de la Marina de l’Hospitalet, amb l’objectiu de construir-hi un gran port franc. El límit meridional d’aquest 40% del nostre terme municipal era la Platja de la Farola.

Però la platja va continuar existint l’any 1921, i el 1922, etc. Fins la dècada de 1970 la Platja de la Farola va ser l’escenari de l’oci de la població de l’Hospitalet. Bé, en realitat en aquells moments ja no hi anaven gaire, perquè els mitjans de transport permetien arribar a d’altres costes més atractives.

La Platja de la Farola fou destruïda per l’ampliació del Port de Barcelona al llarg de la dècada de 1980, no pas per l’annexió de l’indret per part de Barcelona el 1920. Per tant, fer la reclamació enguany, amb motiu de l’aniversari de la segregació, és… deixem-ho en incorrecta i oportunista.

La Platja de la Farola vers 1960 i 2015. / Fuente: Manuel Domínguez

Recuperar la platja no serà el fruit d’un litigi territorial entre Barcelona i l’Hospitalet, serà el resultat d’arrabassar-li un espai a les infraestructures portuàries. Si fins i tot es va desviar el Llobregat el 2004 per donar-li més marge a l’ampliació del port!

La recuperació de la Platja de la Farola no es troba en la dialèctica Barcelona vs. L’Hospitalet  sinó en la de creixement econòmic vs. sostenibilitat. A qui hem de convèncer de fer més petit el port per recuperar un espai natural és a Foment, la Cambra de Comerç, el Cercle d’Economia, etc. Tindrem el valor d’enfrontar-nos a les forces del Capital amb un petit gest de decreixement econòmic?

Si el que volem és fer front a l’Emergència Climàtica (el que hauria de ser un eix central de la política local i a tots els nivells, més enllà de gestos) hi ha una altra manera més factible i rellevant: abans que reivindicar una franja de platja hauríem de preservar el camp que ens queda.

És imminent la sentència en relació al PDU Granvia-Llobregat, que afecta el 8% del terme municipal de l’Hospitalet. La substitució de la zona agrícola per un parc urbà i la requalificació d’uns 100 mil m2 de sòl no edificable en sòl edificable, on s’aixecaran més de 20 alts blocs, sobretot al voltant de l’ICO, no sembla la millor manera de lluitar contra la contaminació o el canvi climàtic.

Quantes catàstrofes tipus Glòria calen per a començar a actuar amb contundència? Més enllà de l’Hospitalet, tampoc són compatibles amb la lluita contra l’Emergència Climàtica el CAUFEC a Esplugues, l’ampliació de l’aeroport per sobre de l’Estany de la Ricarda, el Pla de Ponent a Gavà o Eurovegas el facin on el facin.

Recuperar la platja és un somni ben bonic, aplaudeixo la iniciativa. A hores d’ara, però, em preocupa i em sembla molt més urgent no perdre el poc camp que ens queda. L’alcaldessa del 2120 es farà una foto mirant a l’horitzó reivindicant una franja d’horts?

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here