Estimat PSUC de l’Hospitalet

0
317

Manuel Domínguez és historiador i professor de Secundària, president del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i autor del bloc Local – Mundial

Mentre ens socarrimem pel foc que treuen pels queixals el personal del trifachito, trobo que és especialment important fer un exercici de memòria elemental. Sí, en la lluita per la democràcia que tenim ara va destacar el partit comunista (el PSUC a Catalunya) i l’antifranquisme va haver de lluitar contra els que no volien la democràcia i que s’organitzaren a Alianza Popular, l’actual PP, i a grups d’extrema dreta.

A l’Hospitalet el PSUC va ser el pal de paller d’una gran quantitat de moviments socials i polítics durant les dècades del 1960, 1970 i 1980, les conseqüències positives dels quals encara gaudim. Evidentment, n’hi havia molts altres partits, la majoria de l’ampli espectre comunista de l’època (trotskystes, maoistes, etc.) a més de diversos grups llibertaris. El PSUC era, però, amb diferència, el més important.

L’antifranquisme, amb el PSUC com protagonista, va ser decisiu per a l’Hospitalet. A hores d’ara tindríem una ciutat molt pitjor si no hagués estat per la lluita d’aquelles persones, algunes de les quals van haver de patir presó, tortures, acomiadaments, incautacions de béns, etc.

Primer de tot, tindríem més blocs i menys parcs i espais lliures. Els ajuntaments dels alcaldes més dretans i ultres (España i Solanic) només afavorien els interessos de les empreses immobiliàries. La majoria dels parcs actuals van haver de ser conquerits amb manifestacions, ocupacions il·legals i fins i tot alguns enfrontaments amb la policia.  

Tindríem menys cultura i educació, perquè la reivindicació de les escoles públiques de qualitat sempre anava en primer lloc. Les dones patirien encara més desigualtat, perquè el moviment feminista va empènyer molt les resistències del patriarcat. No hi ha símbol més il·lustratiu d’aquells temps que el primer centre de planificació familiar de l’Hospitalet, quan els mètodes anticonceptius eren encara il·legals, a l’“okupada” Torre Barrina, després d’enderrocar la tanca de la finca.

Hem de recordar que el PSUC va obtenir 11 regidories en el primer consistori democràtic després de la dictadura, el 1979, amb una candidatura encapçalada per Paco Candel. Que va ser fonamental en el redreçament de la ciutat en aquells anys cabdals, amb figures decisives de la nostra història local com, entre d’altres, Jaume Valls, Mercè Olivares, Xavier Arjalaguer, Joan Saura i, és clar, Jaume Botey.

Aquelles persones, rebels, sedicioses, desobedients, perseguides, torturades i empresonades van ser decisives per aconseguir l’actual democràcia, amb el PSUC com principal eina. Comunistes de totes les tendències, llibertàries, catalanistes i algunes socialistes van haver de fer un pols molt dur amb els nostàlgics del franquisme, la dreta social i política, part de l’Església i la judicatura, l’exèrcit… que són els que ara diuen defensar la democràcia. Però sabem que menteixen, que només accepten la democràcia quan ells guanyen. Quan perden juguen brut, molt brut.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here