El carrer Pau Sans

0
338

Dani Torralba és escriptor i veí de L’Hospitalet de Llobregat. També és autor del bloc Qué he hecho yo para escribir esto

La ciutat sovint és tot un univers. I com tot univers es va expandint dia rere dia. És clar, que també diuen que l’univers es contrau, com si fos un cor gegant. Bum, bum…

Dins de l’univers de la ciutat de L’Hospitalet hi ha estrelles, planetes, satèl·lits i fins i tot forats negres on l’acumulació de llum supera la seva pròpia ocupació i la matèria es desborda i vessa pels contorns de la galàxia. Però, bé, això ja seria una altra història. I no sóc cap físic teòric (almenys en aquesta vida).

Podria dir que un carrer és com un planeta. Un planeta poblat per gent, i d’altres criatures com gossos, gats, plantes, arbres, polítics despentinats…. Fa una setmana era dilluns. I aquell dilluns ja feia olor de desembre i de fred hivernal, encara que un canvi climàtic està procurant per tots els mitjans possibles fer la guitza a la temperatura (i de rebot, a l’estat anímic de la Terra i de nosaltres mateixos) d’aquest blau planeta. 

Finalment vaig sortir al carrer dins d’un vestit d’astronauta invisible que hi havia heretat d’un avi. D’entrada puc constatar que aquell dia feia una mica de fred, però bé tampoc sóc cap expert en el clima, al cap i la fi estem en el mes de Nadal.

El cas és que caminant per Prat de Riba, em vaig topar amb el carrer Pau Sans. Em cridà l’atenció el nom del carrer. Un nom sofisticat. Qui seria aquest paio? Després m’assabentaria que havia sigut enginyer, poeta i polític català. 

Nascut a 1836 a l’Hospitalet. La seva espacialitat era el ferrocarril i la seva passió era la poesia. Hi Havia col·laborat amb els llocs Florals de l’època.
Interessant, vaig pensar. Quanta gent que ha sigut important i ens passa totalment desapercebuda per les nostres vides tan anònimes? Un, en el fons, mai deixa de ser un ignorant.

La combinació de poeta, enginyer i polític no deixa de ser curiosa. Per uns moments em vaig deixar endur per la imaginació, tractant de perfilar la visió que tenia del món el mateix Pau Sans. Aquella seria una visió, sens dubte còsmica, que s’obria camí per aquests mons de Déu (ara de Google) muntant en ferrocarril, i alhora viatjar cap a l’interior d’un mateix a través de la poesia, és tot un pla de vida. I per últim, combinar aquests dos mons per tal de construir una política més efectiva i pràctica pensada exclusivament per les necessitats de la gent del carrer.

Ara, aturat davant del carrer Pau Sans, m’aventurava a recórrer-lo sencer, amunt i avall. A primer cop d’ull semblava un carrer ben normal. Amb els seus edificis, voreres, vehicles ben aparcats en els laterals, etc. 

Clar, que en el fons que és normal? Normal ve de norma. D’entrada les normes regulen gairebé tot. I acabem per normalitzar les coses i la gent que ens envolta, perquè és la via més fàcil per voler-ho controlar tot. Però en el fons (i a la pràctica) mai controlem absolutament res. I afortunadament.

En aquell carrer hi havia botigues, bars, perruqueries, cotxes aparcats, papereres, vivendes, etc. També hi havien establiments amb les persianes baixades. Ja que, segurament, en ser dilluns descansaven, doncs havien pencat al dissabte anterior. Hi havia un portal, que encara conservava l’antic nom del carrer en temps del franquisme: Pablo Sans, 26. També hi havia un cartell on s’anunciava pisos de lloguer. Em vaig creuar amb un parell de vianants que potser, com un servidor, anaven darrere la pista del mateix Pau Sans. O potser eren espies secrets vinguts d’altres carrers, ciutats o planetes a la recerca d’estratègies veïnals que en un moment donat els hi pogués servir per a les seves pròpies vides de cosmonautes i intergalàctics.

Finalment, i per uns moments, em vaig deixar seduir per aquell carrer. Li vaig mirar directament els ulls. Em va semblar que tenia ulls de poeta, dins d’aquell posat tan normal i discret. Després m’havia entrat ganes de prendre’m un cafè, i vaig adreçar les meves passes cap al primer bar que van trobar les meves passes d’astronauta.
Fins a una altra, cosmonautes de l’Hospitalet.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here