No més blocs! (un altre cop)

1
324

Manuel Domínguez és historiador i professor de Secundària, president del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i autor del bloc Local – Mundial

L’any 2018, a l’Hospitalet es van donar llicències de construcció per 1.108 pisos nous, arribant a les quantitats d’abans de la crisi (any 2004, 1.070;  any 2006, 1.115). Fora interessant saber quantes portem enguany: una volta per la ciutat ens fa pensar que seran moltes més. Ara no entrarem en que la terrible crisi de la que no hem sortit del tot va ser provocada principalment per la bombolla immobiliària, encara que cal recordar-ho.

En un mitjà local com aquest, cal destacar que l’Hospitalet té la densitat de població més alta de Catalunya i els dos districtes (Collblanc-Torrasa i La Florida-les Planes) amb la densitat de població més alta d’Europa. Sembla clar que el que no necessita la ciutat són més blocs, més aviat necessitem espai públic, accessible, lliure de construccions i el més verd que sigui possible.

Durant dècades, a partir dels anys 70’s, un moviment veïnal valent va saber plantar cara als interessos de les empreses constructores i, quan era el cas, a les institucions polítiques que eren còmplices de la corrupció al voltant de l’especulació immobiliària. Rere la consigna “No més blocs” van haver mobilitzacions fortes i contundents, a les que algun jutge actual qualificaria de sedicioses: es van tirar tanques, ocupar espais, tallar carreteres, interrompre els plens municipals, etc.

A hores d’ara, hem arribat a tal situació d’atapeïment que a Santa Eulàlia per construir un poliesportiu es volen carregar mig parc. Fa poquets anys hi havia uns solars molt macos a la vora del parc, però se n’han fet oficines i hotels, l’altra modalitat de les construccions que han “brollat” a les fèrtils terres de la Marina. Això sí, són d’uns arquitectes molt bons i coneguts. Ah!, i quan toca fem el Dia del Medi Ambient, que n’estem molt preocupats.

Davant la febre constructiva, és molt sorprenent l’escassíssima rehabilitació efectuada a la ciutat: menys de 700 pisos en els darrers 20 anys. La rehabilitació podria facilitar habitatge de qualitat per tots els segments socials i reduir la crisi habitacional actual, no ocupa espai lliure d’edificació, permetria fer els edificis molt més sostenibles i té un impacte mediambiental molt menor. 

I si diem No Més Blocs un altre cop?, i si deixem d’ocupar l’espai lliure que és un dels béns més preuats a la nostra ciutat?, i si la rehabilitació és part de la solució? Sí, la rehabilitació pot ser part de la solució, i si no anem ràpid no fer-la pot generar un problema. Més del 60% del parc d’habitatges de l’Hospitalet té més de 50 anys i la majoria procedeix de la corrupta època franquista. El que ha passat amb el bloc del barri de la Salut a Badalona és un avís. 

Estem esperant que esdevingui la catàstrofe per aplicar-nos la neoliberal doctrina del xoc en l’urbanisme local i metropolità?

Manuel Domínguez

1 Comentario

  1. Gracias por saber escribir en poco espacio lo que muchos ciudadanos pensamos lo mismo pero no lo explicamos tan bien. Por suerte, un poco tarde, se empiezan a mover grupos sociales de diferentes barrios de la ciudad con el nombre de «Un altre l’Hospitalet és possible» que han iniciado esta protesta, todavía débil, que es una vergüenza para este Ayuntamiento que no oye ni ve lo que está ocurriendo. La población nos hemos vuelto invisibles.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here