La història; i després diuen que no serveix de res

0
335

Manuel Domínguez és historiador i professor de Secundària, president del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i autor del bloc Local – Mundial

El mestre Horacio Capel ens va mostrar que la història i la geografia es van institucionalitzar com a disciplines científiques i es van incorporar als plans escolars perquè eren el mecanisme principal per justificar els Estats-nació que s’estaven inventant al llarg del segle XIX. I encara continuem i si introdueixes visions crítiques et diuen que adoctrines.

Sí, Espanya és un invent; com Catalunya, no s’enfilin per les parets, i com Itàlia, i com Perú, etc. Uns invents que no parteixen del no res, evidentment. En parteixen d’una herència política, característiques ètniques i confluències d’interessos. La majoria dels historiadors i geògrafs van dedicar-se a convèncer al personal que el seu país era una nació “natural” (fins i tot d’origen diví), i que era natural que continués existint (i sovint, a expansionar-se).

En el conflicte polític actual entre Espanya i Catalunya se n’ha fet ús i abús de la història amb escreix. El “procés” ha afectat a gairebé tots els altres debats històrics, antropològics, etc. Per exemple, la tauromàquia, una qüestió bàsicament animalista, ha esdevingut bandera del catalanisme i  l’espanyolisme.

En la part catalanista, han tret el cap uns grups i autors que sempre havien estat a les merescudes catacumbes acadèmiques i mediàtiques. Mai havien tingut tant de ressò les teories de la catalanitat de tants importants personatges. Afortunadament, les institucions serioses estan reaccionant. Fa mal veure la invocació als Almogàvers, una colla de mercenaris que va cometre tota mena de barbaritats.

El nacionalisme espanyol, el pitjor dels nacionalismes ibèrics (per la quantitat de morts que té a l’armari), és el que està destacant en aquesta fabricació de mentides. Les institucions acadèmiques i polítiques, suposadament serioses, estan portant a terme una campanya de justificació de l’imperialisme i la Inquisició impensables uns anys ençà. Tot s’hi val per blanquejar la història de la pròpia nació.

Parem atenció en un personatge que té una important avinguda a la nostra ciutat: la reina Isabel I de Castella, coneguda com Isabel la Catòlica. Una reina que va destacar per la persecució del poble gitano, generant un problema que encara s’arrossega en part, l’expulsió de la comunitat jueva i la persecució de la musulmana, incomplint els pactes que havia signat.

Potser vostè, amable lector, no se senti interpel·lat perquè no pertany a aquestes comunitats. Però ha de saber que la reina Isabel i el seu marit van refermar el domini de la noblesa i la vinculació de la terra a les grans famílies nobiliàries. Potser l’origen de la pobresa de la seva família camperola, que li va provocar tantes desgràcies i la necessitat d’emigrar, sigui en les decisions d’aquesta senyora.

És a  dir, la qüestió no és si Isabel la Catòlica va ser bona per Espanya, sinó que aquesta reina va ser bona per uns grups socials de la Corona de Castella i dolenta per uns altres, en concret, per mi. Recordem que la Corona de Castella anava des de Galícia fins a Múrcia. El que vol la propaganda i la sèrie de televisió és que veiem al nostre adversari de classe, a un dels causants de la misèria dels nostres avantpassats, com un governant positiu, perquè, per sobre de tot, va contribuir a la unitat d’Espanya.

També les empreses volen millorar la seva imatge tot fent referències a la història. Des del juliol, un mural pagat per Aigües de Barcelona, amb una imatge de treballadores de Carolina del Sud, ens il·lustra de la feina de les dones al tèxtil local. Mentrestant els moviments socials lluiten per fer públic el servei d’abastiment de l’aigua.

En això de la història, com en tot, ens convindria recuperar la visió de classe. Les dades de repartiment de riquesa ens confirmen que a l’Hospitalet hauríem de tenir-ho més clar.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here