Carrer Pubilla Cases

0
83

Dani Torralba és escriptor i veí de L’Hospitalet de Llobregat. També és autor del bloc Qué he hecho yo para escribir esto

Hi ha dies que surto a passejar pels carrers del meu interior. Sí, així com ho dic. Perquè, qui més qui menys, té dins seu ciutats, carrers, boscos, deserts, platges, oasis, suites d’hotels de luxe, embotits de la Rioja, ensaïmades de Mallorca i moltes més coses que posades en aquestes línies potser la cosa s’allargaria fins a obtenir un considerable volum (no sé si m’explico). 

Són èpoques en què un està visquin més en el seu món interior que en el món exterior, per diverses raons que ara no vindrien el cas. Encara que, en el fons, no hi ha massa diferència entre aquests dos mons. A vegades, fins i tot, un es pot donar el gust de confondre’ls. Vull dir que pràcticament la realitat d’un és la combinació d’altres realitats (de sèrie B?). I aquestes altres realitats no són més que el resultat de l’estat anímic que un va adoptant a cada instant.

Fa poc vaig descobrir un carrer en la ciutat que tinc dins meu. El carrer es deia Pubilla Cases.

Aquell carrer se’m presentava acollidor i recollit. Era com un petit paradís on regnava un silenci musical i acollidor. Vaig recórrer aquell carrer tranquil·lament, no tenia pressa. El món exterior quedava enllà de la meva epidermis. I ara, era com una galàxia llunyana que al cap d’unes hores (dies, anys o fins i tot vides) acabaria tornant, com qui torna al teatre, a l’oficina o, a un camp de batalla que no perd un cert atractiu. 

A la tarda, com que tenia gana i havia quedat amb uns amics, vaig tornar del meu passeig interior. M’havia anat bé. Veia tot d’una altra manera, no sé si m’explico.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here