Ni deshauci ni vivenda: desnonament i habitatge

0
123
Designed by whatwolf / Freepik

Una secció de Carme Rimbau Cabrera per ajudar-nos a parlar millor el català

Només cal fer una mica de memòria per trobar barbarismes i incorreccions en el parlar habitual. La intenció de comentar-los en aquest mitjà és per anar corregint el nostre vocabulari, de manera fàcil, aquelles senzilles, però habituals paraules que diem incorrectament.

No obstant això, avui permeteu-me que primer posi un breu seguit de qualificatius els quals no aconsegueixo treure del meu confús cervell.  

No hi ha dubte que estem vivint una situació política complicada. Això em porta a fer distinció entre dos blocs de vocables;

El primer, potser més a prop dels sentiments comprendria, entre d’altres, qualificatius com; coherència, dignitat, cultura, civisme, democràcia i també intel·ligència. Afegeixo drets i llibertats. D’expressió i de pensament, és clar.

El segon serien fets mancats d’humanitat, com per exemple; humiliació, menyspreu, falta de respecte, odi, insult, mentides…

Tot plegat és una paret físicament imaginària però moralment real.

Torno on està el meu compromís en aquesta publicació; barbarismes i incorreccions A veure que hi trobem avui.


Alguns exemples:

Els passats dies de pluja m’han fet recordar que cal sortir de casa amb un “paraigües”. Amb un paraigües? No.  Cal dir…paraigua (en singular) i paraigües en plural.

Un tema del qual, malauradament,  se’n parla molt és de desnonaments. En moltes ocasions es diu “deshauci” Un clar barbarisme. (Tant de bo no l’haguéssim d’escoltar pel seu compromís social). Cal dir… desnonament.

I lligat amb aquest tema, un altre seria el de la “vivenda”. Tampoc aquest subjecte no és correcte. Cal dir…habitatge. 

Parlar pels colzes és la fàcil traducció del castellà i, per tant, un altre barbarisme. Cal dir…Parlar per les butxaques. Xerrar pels descosits.

En moltes ocasions s’utilitza el terme “recolzar” i/o “donar suport”. Cal diferenciar entre un significat i l’altre.

Recolzar és posar una cosa de manera que descansi sobre un suport: pots recolzar l’escala a la paret. Té sentit físic i figurat: una teoria es recolza sobre fets indiscutibles (en principi…). És correcte, doncs, quan és sinònim de repenjar-se.

En canvi, és incorrecte quan es fa servir com a sinònim de donar suport, que és advocar per alguna cosa a obtenir: cal donar suport a les mesures d’estabilització (*).

Per tant, ens podem recolzar on vulguem (o puguem), però el suport ens l’han de donar.

He de reconèixer que, jo mateixa, si m’espanto per la broma d’algun amic em surt de dir “quin susto”. Teniu raó, ho dic malament, però és la resposta ràpida i fàcil. El mal costum. Sembla que dir un altre mot sigui fer teatre. Aquest el tenim molt arrelat. Però no costa gaire dir-ho correctament. Cal dir…ensurt, esglai, espant, sobresalt. Podem escollir la intensitat. Això sí.

(*) Font: Consorci per a la Normalització Lingüística

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here