Eleccions… municipals?

0
171

Manuel Domínguez és historiador i professor de Secundària, president del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i autor del bloc Local – Mundial

Sí, el que vam anar a votar el passat 26 de maig van ser el consistoris, els governs dels nostres municipis. Però, amb quin criteri va anar a votar la població, local o nacional?

Encara que caldria un estudi exhaustiu, una primera ullada sembla indicar-nos que a l’Hospitalet les dinàmiques nacionals tenen força influència. La victòria socialista, es deu a Marín o a Sánchez? La seva primera majoria absoluta socialista (1983) va ser gràcies a Pujana o a l’aclaparadora victòria de Felipe uns mesos abans?

El PP va obtenir els seus millors resultats a la nostra ciutat entre 1995 i 2011, més per la influència d’Aznar i Rajoy que per la dels líders populars locals, dels que ara ningú no se’n recorda. Convergència i Unió era la segona força local en les èpoques de les majories absolutes de Pujol al Parlament, i Monrós ho ha fet tan bé com aquells/es regidors/es dels 80’s i 90’s.

Una prova de que les dinàmiques nacionals influeixen molt en les eleccions locals a l’Hospitalet la trobem en els resultats de la CUP i Alternativa d’Esquerres. Aquestes dues candidatures anaven juntes l’any 2015 i van obtenir un regidor. Ara s’han presentat per separat, i la primera, amb una marca política consolidada i una llista de persones força desconegudes, ha obtingut més del doble de vots que la segona, farcida d’activistes que participen en (i fins i tot podríem dir que lideren) gairebé totes les lluites socials a la ciutat.

Tornant a la pregunta inicial, la victòria socialista és en bona mesura de Sánchez. Marín feia les mateixes coses fa quatre anys i la van votar 13 mil persones menys que ara. El 2015, però, el PSOE era al bell mig d’una crisi interna i nous partits semblaven ocupar els seu espai (Podemos i C’s). Això donaria arguments a la importància de la política global en els resultats locals.

Tanmateix, no hem de subestimar l’alcaldessa. Com Corbacho en els temps d’Aznar, ha aconseguit mantenir i fins i tot superar (descomptada l’abstenció) el vot socialista a les generals. La penetració del PSC en l’associacionisme esportiu, part del cultural i fins i tot veïnal ha estat cabdal, així com una campanya electoral amb uns mitjans que potser superaven a tota la resta de candidatures juntes.

Evidentment, uns altres factors han intervingut en aquests resultats, com el debat unionisme/independentisme o les divisions en els espais polítics de la dreta espanyolista, la dreta catalanista i l’esquerra. D’això, ja en parlarem més endavant.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here