Democràcia i poder judicial

0
249

Manuel Domínguez és historiador i professor de Secundària, president del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i autor del bloc Local – Mundial

La democràcia ha estat una gran conquesta dels moviments socials i polítics dels pobres dels darrers tres segles i mig. Els rics la volen retallar i mantenir els seus privilegis sigui com sigui. La democràcia, també, és una qüestió que es dirimeix en la lluita de classes. Potser el problema és que ens hem oblidat a quina classe pertanyem.

Una de les grans conquestes de la democràcia va ser la separació de poders. El que ha passat és que mentre alguns posàvem l’accent en el legislatiu i l’executiu, que surten del vot popular, l’oligarquia ha trobat que pot limitar la democràcia controlant el judicial. I arriben a fer veritables cops d’Estat.

D’ençà de la caiguda del Mur de Berlín treure els tancs al carrer queda lleig, és poc justificable. Ara, per fer caure un govern o carregar-te l’oposició només cal tenir un jutge amic, al que després faràs ministre. Hem vist exemples a Honduras, Brasil, Mèxic, etc., fins i tot a les eleccions presidencials dels EE.UU del 2000.

També a Espanya vam tenir el nostre episodi de neocolpisme, amb la sentència del Tribunal Constitucional del 2010. La composició d’aquell tribunal era conscientment i volgudament irregular, expressament per carregar-se la decisió d’un parlament i una població expressada amb un referèndum legal. Des de fa dècades que per ocupar alts càrrecs en el poder judicial espanyol tothom té clar quines coses has de fer. El silenci dels centenars de jutgesses i jutges de base és eixordador.

La repressió arbitrària va esquitxant a tort i a dret, i ja ens ha tocat a també a l’Hospitalet. Laia, Lluís i Rut tenen processos judicials oberts per manifestar-se. El jutge que va decretar la presó provisional per la Rut té una coneguda filiació política, com el que va paralitzar el trasllat del cadàver de Franco amb un motiu absurd.

La repressió al “procés” català arriba des del govern de la Generalitat fins a dues persones, Laia i Lluís, a les que la Fiscalia demana 8 anys de presó per manifestar-se davant la Delegació del Govern espanyol, basant-se en una declaració d’un guàrdia urbà. Ja ha quedat demostrat que la judicatura i la fiscalia espanyoles són molt més imaginatives amb els independentistes catalans que les belgues, alemanyes, britàniques o suïsses.

Potser penses que això no va amb tu, perquè no ets “indepe” o no vas a manifestacions. L’arbitrarietat del poder, però, ens pot afectar a tothom, que potser tenim una casa a prop d’una operació immobiliària, o que ens veurem involucrats en un accident de cotxe amb un poderós.

Qui ens protegeix de l’arbitrarietat del poder judicial? Hem de reivindicar, no ja Montesquieu, a Locke! Cal aprofundir en la democratització del govern i la gestió del poder judicial. A més…, millor que no continuï. D’això…, el novembre de 1963 jo no hi era a Dallas; de fet no havia nascut, senyoria.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here