Merche García, Síndica de Greuges

Merche García, Síndica de Greuges de L’H: “Normalment el que faig no agrada als polítics” 

Vaig néixer a Cornellà de Llobregat i visc a L’Hospitalet de Llobregat. Tinc 48 anys. De petita volia ser química, però vaig descobrir la meva vocació, el món del lleure. He deixat l’Esplai de la Florida en pausa per dur a terme la tasca de Síndica. Sempre he tingut esperit d’ajudar a la ciutadania. No existia la institució de la Síndica de Greuges i per tant s’ha hagut de crear tot de zero.

La Síndica de Greuges de L’Hospitalet rep a l’equip de l’Estrella de l’Hospitalet a la seva oficina de Ca N’Arús. Foto: Estrella de L’Hospitalet.

Ens podria explicar, amb paraules que pugui entendre qualsevol, què és una Síndica de greuges? Com és el seu dia a dia?

El Síndic és un recurs al servei del ciutadà per avaluar el funcionament de l’administració. El Síndic local valora si l’actuació de l’Ajuntament de L’Hospitalet ha estat correcte o no. A vegades l’administració és freda en les seves actuacions, i pot arribar a generar indefensió en el ciutadà. I què pot fer el ciutadà corrent que considera que té raó? Té dues opcions: o va al jutjat o s’adreça a nosaltres. Evidentment això no vol dir que el ciutadà tingui sempre la raó, però, si més no, es queda amb la tranquil·litat que algú ha revisat de forma objectiva allò que el preocupa. El dia a dia del Síndic es basa principalment a estar atenent a la gent constantment. Arriba molta gent, tenint en compte que molta gent no coneix aquesta Síndica, pel fet que és nova. Avui mateix he estat reunida tot el matí.

Quantes hores dedica al càrrec?

Em dedico a mitja jornada, és a dir, dilluns i dimarts matí i tarda i dimecres al matí. Així donem l’oportunitat a poder rebre a les persones que, per exemple, només podrien venir a la tarda. L’objectiu és posar-ho fàcil per atendre al ciutadà.

Quin és el camp d’actuació de la Síndica de Greuges de L’Hospitalet?

Sobre tot allò que té competències i ha assumit l’Ajuntament la Síndica pot investigar; per exemple, les llars d’infants. També tinc competències perquè l’Ajuntament de L’Hospitalet ha decidit tenir-ne. No es tracta mai d’un control polític, és un control tècnic, jo controlo l’actuació municipal, la directa o la indirecta. Per exemple, una empresa que és finançada per l’Ajuntament també estaria dins del meu camp d’actuació.

Quins van ser els motius per presentar-se al càrrec? Per què va decidir deixar el món del tercer sector i del lleure i fer el pas a presentar-se a Síndica de Greuges?

Les entitats tenen molta importància a l’hora d’escollir un Síndic. Des de l’Espai de Ciutadania, on jo participava, vam pensar que podíem presentar una candidata, i a mi em feia especial il·lusió. La meva percepció és que, jo, que m’he dedicat tota la vida al benestar dels infants i les persones, podia fer una bona feina. D’alguna forma era una manera de no entrar en la política tradicional, però poder treballar per la meva ciutat. M’ho vaig pensar molt perquè afectava molt a la meva entitat -el càrrec dura 5 anys i havia de pensar en un bon relleu- i finalment vam presentar la meva candidatura.

Vint-i-cinc entitats molt diverses, que agrupaven més de 20.000 mil socis, ens van fer costat. Tot tipus d’entitats des d’UGT, CCOO, entitats catalanistes, andaluses, etc. Un cop al càrrec veig que és una forma d’ajudar a la gent. Vindria a ser com una extensió d’allò que feia a l’Esplai La Florida però a molts camps; des d’un tema de cases de prostitució a zones verdes. És un treball molt satisfactori i enriquidor. La persona que arriba aquí no arriba contenta, tothom ve amb problemes i aquí ajudem a la seva resolució; i aquesta persona, en sortir, està contenta. Surts del despatx amb la idea que d’alguna cosa sirve esto.

“Vaig presentar-me al càrrec perquè era una manera de no entrar en la política tradicional, però poder treballar per la meva ciutat”

Creu que la seva vinculació amb el PSC, com a assessora de l’alcalde Celestino Corbacho i portaveu del grup de suport a Núria Marín “Compromís per L’H”, pot posar en qüestió la seva independència? 

Jo no he estat mai del PSC ni de cap partit, ni com a militant ni res. Jo vaig ser assessora de Corbacho sobre els anys noranta, i la meva tasca va durar dos anys en l’àrea de lleure i voluntariat. L’alcalde em van cridar per fer una radiografia del pla de voluntariat de la ciutat i no vaig estar ni quatre anys. Crec que seria l’assessora més breu de la història [riure]. Mai he estat militant de cap partit, sempre he pensat que la meva militància és en el món del lleure. No sé si hi ha persones que poden pensar que a partir d’això …

A mi em van expressar que les queixes que hi havia al voltant de la meva figura eren pel procediment. Es van presentar tres candidatures, però dues no van aconseguir prou suport. El procediment està basat en el reglament, les entitats són qui impulsa les candidatures. Per tant, queden fora les persones que no tenen un vincle amb les entitats de la ciutat.

Una altra crítica era que el càrrec fos remunerat en comptes de voluntari. Jo voluntàriament no podia fer aquesta tasca, vaig proposar que la meva tasca fos a mitja jornada. Jo segueixo treballant com a educadora social. No sabíem l’envergadura de tot plegat, tot just ara està tot posant-se en marxa.

A la plataforma “Compromís per L’H” quina tasca va fer?

Jo? Res. No, no ho recordo això. Portaveu jo? De quin any és això?

No li sona aquesta foto? [Li ensenyem la notícia de 2011, recollida a L’Hospitalet digital on parla sobre “Compromís per L’H”, il·lustrada per una fotografia on apareix l’actual Síndica] 

[Silenci] Pues serà, no ho recordo. La veritat és que ara no, però si sóc aquí, doncs soc aquí, no ho sé [silenci].

A la notícia diu: “Segons explica la portaveu del grup, Merche García, el col·lectiu dóna suport a Núria Marín perquè és qui millor representa i pot defensar el projecte de ciutat que ells defensen”.

Dicho queda.

 

Moment de la presentació del grup de suport a Núria Marín (Psc), Compromís per L’H, en primer terme García Villatoro. Abril de 2011. Foto: L’H digital.

 

Expliqui’ns més la seva tasca, des que arriba el ciutadà fins que es publica la resolució.

Una de les tasques principals de la Síndica de Greuges és catalogar l’atenció al ciutadà. Ella dirimeix si es tracta d’un suggeriment, una queixa o reclamació, o un greuge. La Síndica dirimeix sobre els greuges, que són la vulneració dels drets.  La Síndica local pot actuar també d’ofici; si detecta que hi ha un problema a la ciutat que mereix atenció, pot obrir aquesta via i començar a investigar.

Un suggeriment és una proposta a l’Ajuntament. Per exemple, demanar que s’ampliï l’horari d’atenció al públic d’un servei. La Síndica cataloga la proposta com a un Suggeriment, fa la demanda d’un informe i fa una proposta. Aquí l’última paraula la té la Comissió de Suggeriments i Reclamacions.

Una queixa seria una possible mala actuació de l’administració. Per exemple, un ciutadà que visita l’oficina d’habitatge no l’atenen, posa una queixa per escrit, i no hi donen resposta. Investigo el cas i la decisió final la prenc jo, perquè la Comissió ha delegat aquesta competència en mi.

Els greuges són les vulneracions de drets. Per exemple, un veí que està preocupat de les persones que viuen al carrer; això seria un tema de vulneració del dret a l’habitatge i per tant em competeix a mi i no cal que hi hagi una queixa prèvia. Puc demanar un informe a qualsevol àrea de l’Ajuntament, entitat o empresa que en depengui per conèixer més sobre el cas. Amb l’informe emes per l’administració i la informació que jo he investigat faig la resolució. Aquesta es pot resoldre estimant o desestimant el cas a favor del ciutadà, i pot tenir una proposta de millora, o no, per part de la Síndica, si es considera que hi ha aspectes a millorar en l’actuació de l’administració.

La Síndica de Greuges de L’Hospitalet té una característica especial. Veureu, aquesta ciutat per la seva grandària es regeix per la llei de grans ciutats i, per tant, ha de tenir una comissió de Suggeriments i Reclamacions. Aquesta Comissió es compon de regidors i queda presidida per l’Alcaldessa, qui en aquest cas ha decidit delegar en un altre regidor. Les votacions d’aquesta Comissió es fan de la mateixa manera que en el Ple. I aquesta Comissió és la que dirimeix els suggeriments i les reclamacions. Aquí la Síndica no té competències. La característica especial que té la Síndica de L’Hospitalet és que la Comissió va decidir traspassar-me les reclamacions.

Cada any faig una memòria i tot el que fem des de l’oficina ho recollim en un informe que es presenta al Ple municipal durant el primer trimestre de l’any. Tots els partits fan un seguiment i no els arriba de nou perquè ens reunim cada tres mesos a la Comissió de Suggeriments i Reclamacions. Allà jo intervinc i he decidit explicar-ho tot. No tindria per què explicar totes les resolucions, però prefereixo fer-ho.

 

Recepció de l’oficina de la Síndica de Greuges a l’espai Ca N’Arús. Foto: Estrella de L’Hospitalet.

 

Les seves resolucions no són vinculants. Això resta eficàcia a la seva tasca?

L’Ajuntament no té obligació de dur a terme les resolucions de la Síndica. Ara bé, les resolucions són públiques, al web i a la memòria anual, i qualsevol ciutadà ho pot consultar.
La forma és molt important. L’Ajuntament ha de justificar la resolució. Penseu que estem tancant molts expedients perquè entre que l’obrim i fem la resolució, l’administració ja ha resolt el problema. Normalment les queixes tenen una causa motivada, ningú es queixa per queixar-se, molts cops el ciutadà té raó. Cap Ajuntament posaria en marxa aquest circuit per no tenir-lo en compte. Hi ha la voluntat general de tenir en compte els pronunciaments de la Síndica, però també hi ha una manca de cultura. Ara a L’Hospitalet hi ha una figura que està valorant contínuament la tasca dels gestors públics.

La ciutadania pot adreçar-se al Síndic de Greuges de Catalunya i al defensor del Poble espanyol, i ambdós tenen competències en el món local. Què diria als qui opinen que la figura representa una duplicitat?

Sobre les possibles duplicitats, la crítica que va formular algun partit va ser que, si existia una Comissió de Suggeriments i Reclamacions, potser no caldria un Síndic de Greuges.

Què respon a aquestes afirmacions?

Això són decisions polítiques. Jo em baso en el reglament que han decidit els polítics, anterior a la meva arribada, i el reglament és el que especifica que existeix una Comissió de Suggeriments i Reclamacions, que ha d’existir pel fet que obliga la llei de grans ciutats, i un Síndic, que és una decisió política. Aquest reglament es va aprovar crec recordar per unanimitat o pràcticament.

En el moment de posar en practica el reglament és el punt en el qual crec que alguns regidors veuen que té mancances, i això potser veritat, però això ho han de valorar ells. Per exemple, no es contempla què passa quan hi ha una única candidatura. Alguns partits van manifestar que els hagués agradat que existissin tres candidatures. Jo no tinc opinió sobre això, s’hauria d’haver contemplat al reglament. També voldrien que aquest càrrec fos voluntari i no remunerat, i això tampoc queda contemplat al reglament, però això marcaria un perfil diferent del candidat.

Valdria la pena que revisessin el reglament, no perquè jo tingui una opinió, sinó per què, si realment en el moment de posar-ho en pràctica no estan còmodes amb el resultat, podria ser interessant que ho revisessin.

A L’Hospitalet, com bé ha explicat, existeix una Comissió de Suggeriments i Reclamacions i també una Síndica de Greuges. Com es complementen?

El cap d’oficina de l’Oficina dels òrgans de defensa de la ciutadania té dos vessants: la Comissió i la Síndica, i ha de coordinar aquests dos mons. Ara mateix no hi ha duplicitat, queda clara quina és la tasca de tots. Sí que és veritat que el sentit comú demana que ens repartim bé les tasques i evitem duplicitats. Penseu que, si no hi hagués la Síndica, no s’hauria tramitat cap queixa. Jo he assumit la tasca de tramitar queixes a proposta de la Comissió, com ja he explicat. Cal tenir en compte que la Comissió està composta per polítics; i la Síndica, no, i crec que això és positiu.

El perfil del Síndic normalment és un home amb formació política -jurídica, però a L’Hospitalet es van presentar tres dones vinculades a moviments socials.

Això no és així, en l’àmbit local és molt divers. Hi ha força dones i el perfil de jurista no és el més habitual, però uns coneixements mínims de Dret sí que són necessaris. Hi ha coses que són molt de sentit comú en la tasca del Síndic, però hi ha altres, com podria ser el tema del padró [polèmica sobre com incloure al padró municipal les persones sense llar o sense papers], que has de mirar la llei. El reglament marca que ha d’existir un cap d’oficina i una secretaria de perfil jurídic. El 17 d’aquest mes s’incorporarà la secretària i més endavant s’incorporarà el cap d’oficina. El procés és lent, com veieu encara estem en construcció. Ara m’ajuda en els temes més jurídics la secretaria del Ple.

“El 17 s’incorporarà la secretària i més endavant el cap d’oficina. El procés es lent, encara estem en construcció”

Ens pot donar xifres sobre què ha fet fins ara des del seu nomenament?

Un total de vint-i-set expedients que s’han tramitat, però hem atès a molta més gent. Moltes vegades solucionem problemes abans de la meva resolució. Això li diem mediació i no es recull a les xifres.

Quins són els temes que més inquieten als Hospitalencs?

Les temàtiques són molt diverses: espai públic, bicicletes, ubicació dels contenidors, seguretat, persones sense llar, comunicació, etc. Per exemple, un suggeriment que ara recordo és referent a l’horari d’atendre al públic a les oficines de registre de l’Ajuntament. A cada barri hi ha un registre que obre també a les tardes, però la gent no ho sap perquè no s’ha publicitat prou. Molts suggeriments són sobre la manca de resposta de l’Ajuntament. També ara que estem començant el curs sobre educació, apareix el tema d’inscripcions. A Santa Eulàlia hi havia falta de places i es va resoldre amb una línia nova a Prat de la Manta, tot i que això era competència de la Generalitat.

Aquest estiu diversos ciutadans i entitats han manifestat preocupació per l’estat del patrimoni a la ciutat i per la tala d’arbres. Ha detectat queixes en aquest sentit? I sobre els llaços grocs?

D’aquests temes no m’ha arribat cap queixa. Jo com a ciutadana vaig preguntar sobre els arbres d’un carrer de Santa Eulàlia i em van dir que els canviaven perquè estaven malalts. Ara no té a veure, però aprofito que sou aquí per remarcar que jo no puc entrar en temes judicials; allà on entra un jutge, no hi entro jo.

Foto: Estrella de L’Hospitalet

Quins són els òrgans de l’administració generen més queixes entre els ciutadans?

Ens adrecem habitualment molt a les àrees d’Espai Públic i Seguretat i Civisme, que són àrees molt grans que afecten molt directament en temes de la vida quotidiana del ciutadà.

Tot això imaginem que es traslladarà en algun moment a la seva pàgina web. Actualment pràcticament tots els apartats són buits.

Sí, a mi em nomenen Síndica de Greuges el 9 de febrer, però no existia l’oficina, no hi havia personal, ni sistema, no teníem ni logotip, ni mail… Penseu que estàvem creant-ho tot i alhora rebent queixes. Ben aviat tindrem la pàgina web i un canal de Twitter i ho farem alhora. La pàgina web tindrà un domini propi, ja el tenim comprat, el que veieu ara és tot en proves. No tenim data encara per al llançament del web.

Amb quins recursos -humans i materials- compta? Quina valoració en fa?

El 17 de setembre arriba la secretària que em donarà suport. Tenim aquestes oficines, les sales de reunió, el cap d’oficina quan s’incorpori i, en funció de com funcioni el dia a dia, es podria revisar la situació.

S’ha trobat desemparada o desbordada per la feina en algun moment?

No, estic tenint molt suport de la secretaria del Ple i tothom en general està col·laborant molt. La maquinària ha de posar-se en marxa, tenim molta feina.

“Ben aviat tindrem la pàgina web i un canal de Twitter. No tenim data encara per al llançament del web”

Quina nota posaria al servei que ofereix l’oficina de la Síndica?

No posaria nota. Tothom col·labora molt. Tot és molt lent. Crec que l’oficina hauria d’estar creada abans de nomenar el Síndic. El meu llegat serà la creació de la institució, ho deixaré tot muntat. D’aquí a cinc anys la persona que vingui ho tindrà tot preparat per fer la feina.

Quants diners li costa a la ciutadania aquest servei?

El meu salari és públic i el podeu trobar al web de l’Ajuntament. Aquest any, com que havíem de construir-ho tot, i no ho sabria dir de memòria. De cara a l’any vinent s’estava parlant d’un pressupost de vint-i-cinc mil euros per a tasques ordinàries. Desconec si està aprovat ja. Per exemple, l’any vinent la meva idea és anar als barris un cop al mes, i apropar-nos als veïns, i això són despeses de difusió, mobilitat, etc.

En la línia del que fa el Síndic de Greuges de Catalunya amb el seu autobús dels pobles?

Si, seria fer una ruta perquè s’apropin els veïns. Per exemple, fer el primer dimarts de mes a la tarda a cada barri. Però per fer això és important primer tenir l’estructura. Aquests desplaçaments recullen moltes queixes i hem de poder-ho gestionar.

Quina és la relació entre la Síndica i altres Síndics? El Síndic de Greuges de Catalunya i el Defensor del Poble Espanyol han emès opinions divergents sobre la simbologia política en espais públics. Quina és la seva opinió?

Els síndics som autònoms en les nostres opinions. Tenim el nostre camp d’actuació, però les opinions són pròpies de cada Síndic. Per tant, les opinions poden no coincidir, però gairebé sempre ho fan, perquè impera el sentit comú.

Amb el Síndic de Greuges de Catalunya hem signat un acord de col·laboració. El ciutadà pot decidir si un tema li porto jo o el Síndic de Greuges de Catalunya. Si és un tema d’àmbit local, ho podem investigar els dos; si és de l’àmbit de la Generalitat, ho pot fer ell, però jo ja puc començar a investigar-ho i la queixa queda més tramitadeta i així el Síndic no comença de zero. Un ciutadà pot dir: he anat al Síndic de greuges de Catalunya i vull que m’ho revisi vostè. En aquest cas, jo ho accepto i podríem tenir opinions diferents, perquè no hi ha jerarquia.

Penseu que no són temes polítics; són temes tècnics. Per exemple, les persones sense llar, encara que pugui tenir repercussions polítiques, és un tema tècnic; existeix o no un cens, quins recursos tenen, són coses fàcils de veure. Existeixen o no aquestes coses. Jo proposo que si no hi ha cens, es construeixi; si no hi ha recursos, es proporcionin, etcètera. Un partit pot agafar la línia de la Síndica o no, però això m’és indiferent. Normalment el que faig no agrada als polítics. Per exemple, a criteri de la Síndica, hauria d’existir una xarxa clara dibuixada de bicicleta, mapes informatius i un recull de punts negres, entre altres, i això no agrada que ho digui a segons quins polítics.

S’ha trobat algun cop que un ciutadà d’un altre municipi vulgui que el seu problema l’estudi la Síndica de Greuges de L’Hospitalet?

No, no m’hi he trobat. Podria fer-ho si a aquest ciutadà li hi hagués passat algun problema a L’Hospitalet. En el cas que tingués una preferència perquè jo portés el seu cas, seria més complex, perquè la Síndica no pot demanar informació a altres ajuntaments; de fet, no sé si podria fer-ho. És un cas que mai m’ha passat. Existeix el Fòrum de Síndics i Síndiques Defensors i Defensores Locals de Catalunya, una associació on ens relacionem, compartim, aprenem i tenim molt contacte amb els Síndics veïns, també és un espai on coordinem accions. Per exemple, vam fer tots una proposta igual des de la seva Sindicatura sobre els problemes amb la renda garantida i ho vam passar al Síndic de Greuges de Catalunya perquè ho incorporés en el seu informe temàtic.

Foto: Estrella de L’Hospitalet

Els síndics són figures de consens i, per tant, difícils de trobar. Si acaba el seu mandat i no hi ha quòrum per escollir un nou Síndice, què passarà?

Jo crec que L’Hospitalet té un gran nivell associatiu i moltes persones tindrien el perfil, molta gent que voldria dedicar-se als afers públics. Molts cops s’allarguen els mandats fins que s’acordi un de nou. Si hagués d’esperar uns mesos a marxar fins que arribés el nou, no passaria res.

Existeix una figura que s’anomena Síndic Emèrit que són totes aquelles persones que han estat Síndics del municipi i que ajuden i aconsellen al Síndic que és en exercici. En aquesta feina es coneix molt la ciutat i acumules molt de bagatge. Jo sóc jove i no m’importaria continuar contribuint en el que pugui després del meu mandat. El perfil del Síndic Emèrit és gent gran i per això l’imaginari col·lectiu té la idea de no pagar. Per exemple, el règim d’incompatibilitats és rígid. Jo, per exemple, he hagut de deixar la direcció de l’Esplai La Florida. Si compliques les coses sí que és complicat trobar algú.

“Voldria deixar una institució amb una dinàmica pròpia amb pes i cos, que a ningú li passi pel cap que aquesta institució no serveix”

Quin objectius vol assolir aquest curs 2018-2019?

El meu objectiu és arribar més a la ciutadania, que la gent sàpiga que ens té aquí per ajudar-la i, si a més a més podem millorar els procediments de l’Ajuntament, aquests serien els meus principals objectius. Intentem estar a prop de tothom. Per exemple, a la Casa de la Reconciliació de Can Serra on hi ha una tancada de persones sense papers -he anat dues vegades-, intentem posar el nostre granet de sorra per solucionar els problemes.

Intento ser molt resolutiva i voldria deixar una institució amb una dinàmica pròpia amb pes i cos, que a ningú li passi pel cap que aquesta institució no serveix i, per tant, la vulguin tancar, perquè jo veig que serveix a la gent.

 

2 Comentarios

  1. […] Buscamos más información sobre el citado plan en la web y en la sección de Mobilitat no lo encontramos. Eso sí, no nos falta ni un detalle sobre la empresa que ha desplegado 216 bicis por la ciudad para que compartamos medio de transporte. Curioso, cuando este tema es uno de los que más preocupa a los y las hospitalenses, si no el que más, tal y como reveló a l’Estrella de L’Hospitalet la Síndica de Greuges, Merche García. […]

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here